PROJECT SELECTED BY THE CSCAE FOR THE 2025 ARCHITECTURE AWARDS.

In September 2019, torrential rains associated with a DANA caused the Clariano river to overflow its banks at Canterería street in Ontinyent, forcing the rescue of 40 residents and the evacuation of another 150. Mediterranean phenomena are becoming increasingly extreme, frequent and prolonged due to climate change, which makes it necessary to reduce the vulnerability of populations and exposure to risks, respecting riverbeds and their flood plains. This emergency situation is the trigger that coordinates the collaboration between local, regional and state administrations to gather resources and address a comprehensive resilience strategy that is developed at different management and technical levels within the EDUSI Strategy, addressing the acquisition of buildings and relocation of neighbours, the demolition of houses, the consolidation of the slope and the execution of the flood park. The intervention is part of the landscape and urban regeneration of the riverbed, favouring the connection between neighbourhoods separated by the natural barrier of the river, in a city that for decades has turned its back on it, dotted with heritage vestiges resulting from the disappearance of the industrial fabric linked to the watercourse. The park has a markedly linear layout, delimited between the riverbed and the slope behind it, its two ends linking up with the urban fabric: to the east, the square linked to the slaughterhouse and the reception of the footbridge under construction that will connect both banks of the river; to the west, a series of vegetated steps that adapt the difference in level between the street and the raised platform protected from floods. A riverside wood and natural meadow extend at flood level, crossed by a path that invites you to stroll and discover different views of the riverbed and the city from a subtle elevation that dynamises the passage between the trees. The masonry wall that constituted the enclosure and containment of a demolished industry between the raised platform and the flood zone is incorporated into the design and serves as a guide to extend its layout in the same tradition of the fanning walls. Thus, the masonry forms a geometrically designed belvedere, encasing the upper platform like a watchtower. This same solution is extended as a scenic backdrop and protection for the caves excavated in the hillside, acting as a barrier against the landslides from the slope behind. The elevated platform, which is less exposed to flooding, has the character of an urban park as it concentrates a greater variety of equipment and native plant species, as well as being visually delimited, facilitating free play and family recreational use. Vegetated slopes, rockeries, tiered platforms and a staircase linking the two levels of the intervention, diluting their transition. Permeable paving, polygonal benches that delimit alcoves, vegetation that protects slopes, stone walls, intentional sobriety of materials and compositional elements. Understanding and respecting that the riverbed, although sporadically, belongs to the river, allows the river dynamics to coexist with the reward of gaining natural space for the city.

Aquesta situació d’emergència és el
detonant que articula la col·laboració entre administracions local, autonòmica
i estatal per a reunir recursos i abordar una estratègia integral de resiliència
que es desenvolupa a diferents nivells de gestió i tècnic dins de l’Estratègia
EDUSI, abordant l’adquisició d’edificis i reallotjament de veïns, la demolició
d’habitatges, la consolidació del talús i l’execució del parc inundable. La
intervenció s’engloba en la regeneració paisatgística i urbana del llit,
propiciant la connexió entre barris separats per la barrera natural que suposa
el riu, en una ciutat que durant dècades li ha donat l’esquena, plena de
vestigis patrimonials resultants de la desaparició del teixit industrial
vinculat al curs de l’aigua.

El parc té un marcat traçat lineal,
delimitat entre el llit del riu i el talús posterior, els seus dos extrems
enllacen amb la trama urbana: a l’est, la plaça vinculada a l’Escorxador i a la
recepció de la passarel·la, actualment en construcció, que connectarà les dues
ribes del riu; a l’oest una sèrie de graderies vegetalitzades que adapten el
desnivell entre el carrer i la plataforma elevada protegida de riuades. S’estenen
a cota inundable un bosc de ribera i prada natural travessades per una sendera
que convida el passeig i a descobrir diferents vistes del llit i la ciutat des
d’una subtil elevació que dinamitza el pas entre els arbres.

El mur de maçoneria que constituïa el
tancament i contenció d’una indústria demolida entre la plataforma elevada i la
zona inundable, s’incorpora al disseny i serveix de guia per a ampliar el seu
traçat amb la mateixa tradició de murs d’abancalament. Així la maçoneria
conforma un mirador de traçat geomètric, encaixonant la plataforma superior com
una talaia. S’estén aquesta mateixa solució com a fons escènic i protecció de
les coves excavades en el vessant, actuant de barrera enfront del despreniment
de derrubis del talús posterior.

La plataforma elevada, menys exposada
a les inundacions, té caràcter de parc urbà en concentrar major varietat d’equipament
i espècies vegetals de caràcter autòcton, a més d’estar delimitat visualment
facilitant el joc lliure i l’ús recreatiu familiar.

Talussos vegetalitzats, rocalles,
plataformes en graderies i una escala d’enllaç amb la sendera, enfilen tots dos
nivells de la intervenció, diluint la seua transició. Paviments permeables,
bancs poligonals que delimiten escocells, vegetació que protegeix desnivells,
pedra que emmuralla, intencionada sobrietat de materials i elements
compositius.

Entendre i respectar que el llit
fluvial, encara que esporàdicament, pertany al riu, permet la convivència de la
dinàmica fluvial amb la recompensa de guanyar espai natural per a la ciutat.

El nom del parc ret homenatge a les
infermeres que van atendre l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent durant
la Guerra Civil Espanyola.

Arquitectes: Mª Rosario Calatayud, J.
Rafael Mira, Silvia Párraga, Ana Sanchis.

Coordinació de Seguretat i Salut:
Juanjo Espí.

Contractistes: Canalizaciones y
Derribos Safor, sl. / Vivers La Baronia, s.l.

Plans: Síntesi Arquitectes.

Fotografies: Víctor Sanchis (filtrodecolor)
i Ajuntament d’ Ontinyent.