PROJECTE SELECCIONAT PEL CSCAE PER ALS PREMIS ARQUITECTURA 2025.

El setembre de 2019, les pluges
torrencials associades a una DANA, van originar el desbordament del riu
Clariano a l’altura del carrer Cantereria a Ontinyent, obligant a rescatar a 40
veïns i veïnes i a evacuar a altres 150. Fenòmens propis del Mediterrani són
cada vegada més extrems, freqüents i prolongats a causa del canvi climàtic,
enfrontant-nos a la necessitat de reduir la vulnerabilitat de les poblacions i
l’exposició als riscos, respectant els llits dels rius i les seues planes d’inundació.

Aquesta situació d’emergència és el
detonant que articula la col·laboració entre administracions local, autonòmica
i estatal per a reunir recursos i abordar una estratègia integral de resiliència
que es desenvolupa a diferents nivells de gestió i tècnic dins de l’Estratègia
EDUSI, abordant l’adquisició d’edificis i reallotjament de veïns, la demolició
d’habitatges, la consolidació del talús i l’execució del parc inundable. La
intervenció s’engloba en la regeneració paisatgística i urbana del llit,
propiciant la connexió entre barris separats per la barrera natural que suposa
el riu, en una ciutat que durant dècades li ha donat l’esquena, plena de
vestigis patrimonials resultants de la desaparició del teixit industrial
vinculat al curs de l’aigua.

El parc té un marcat traçat lineal,
delimitat entre el llit del riu i el talús posterior, els seus dos extrems
enllacen amb la trama urbana: a l’est, la plaça vinculada a l’Escorxador i a la
recepció de la passarel·la, actualment en construcció, que connectarà les dues
ribes del riu; a l’oest una sèrie de graderies vegetalitzades que adapten el
desnivell entre el carrer i la plataforma elevada protegida de riuades. S’estenen
a cota inundable un bosc de ribera i prada natural travessades per una sendera
que convida el passeig i a descobrir diferents vistes del llit i la ciutat des
d’una subtil elevació que dinamitza el pas entre els arbres.

El mur de maçoneria que constituïa el
tancament i contenció d’una indústria demolida entre la plataforma elevada i la
zona inundable, s’incorpora al disseny i serveix de guia per a ampliar el seu
traçat amb la mateixa tradició de murs d’abancalament. Així la maçoneria
conforma un mirador de traçat geomètric, encaixonant la plataforma superior com
una talaia. S’estén aquesta mateixa solució com a fons escènic i protecció de
les coves excavades en el vessant, actuant de barrera enfront del despreniment
de derrubis del talús posterior.

La plataforma elevada, menys exposada
a les inundacions, té caràcter de parc urbà en concentrar major varietat d’equipament
i espècies vegetals de caràcter autòcton, a més d’estar delimitat visualment
facilitant el joc lliure i l’ús recreatiu familiar.

Talussos vegetalitzats, rocalles,
plataformes en graderies i una escala d’enllaç amb la sendera, enfilen tots dos
nivells de la intervenció, diluint la seua transició. Paviments permeables,
bancs poligonals que delimiten escocells, vegetació que protegeix desnivells,
pedra que emmuralla, intencionada sobrietat de materials i elements
compositius.

Entendre i respectar que el llit
fluvial, encara que esporàdicament, pertany al riu, permet la convivència de la
dinàmica fluvial amb la recompensa de guanyar espai natural per a la ciutat.

El nom del parc ret homenatge a les
infermeres que van atendre l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent durant
la Guerra Civil Espanyola.

Arquitectes: Mª Rosario Calatayud, J.
Rafael Mira, Silvia Párraga, Ana Sanchis.

Coordinació de Seguretat i Salut:
Juanjo Espí.

Contractistes: Canalizaciones y
Derribos Safor, sl. / Vivers La Baronia, s.l.

Planimetria: Síntesi Arquitectes.

Fotografies: Víctor Sanchis (filtrodecolor)
i Ajuntament d’ Ontinyent.