El projecte naix amb la Dana del 2019, quan es va desbordar el riu Clarià i amb ell, el conegut com a barri de la Cantereria, havent d’evacuar els seus veïns. Per tal d’evitar aquestes situacions de risc, les cases situades en la zona inundable van ser enderrocades i es va decidir convertir l’espai lliure resultant, en una zona de bosc i usos recreatius compatibles amb la inundabilitat en cas de crescuda del riu Clarià.

Es redacta el projecte amb la premisa de què els espais fluvials són espais del riu i així cal entendre-ho i respectar-ho, encara que porten aigua de manera esporàdica. Els rius no tenen un llit amb una única amplària, sino que ocupen espais fluvialls de diferent amplitud en funció del cabal que porten, és a dir, en funció de la grandària de la crescuda. Així, es busca crear un espai amb caràcter semiurbà i compatible amb les inundacions periòdiques. Projectem dues zones d’actuació a diferent cota aprofitant la topografia:

-Una cota inferior i ocupant l’espai de les antigues edificacions a nivell de carrer, on es proposa la creació d’un bosc de ribera. Aquesta zona serà periòdicament inundable, per la qual cosa, es tracta amb plantació d’arbres resistents a les inundacions i amb praderia natural. D’aquesta manera, la proposta minimitza la urbanització amb paviments permeables a base deterra, amb escassos elements d’equipament urbà que en cap cas suposaran una barreja per a l’evacuació d’aigües pluvials o d’inundació.

En el punt on el parc es troba amb l’edifici de l’escorxador, es proposa una plaça amb paviment dur, que puga articular diferents usos. Aquesta plaça servirà d’espai de recepció d’una nova passarel·la projectada per Confederació Hidrogràfica sobre el riu en aquest tram.

-En l’extrem oest, el parc es connecta amb el carrer Cantereria, una zona situada a uns 3 m. per damunt de la cota de carrer que, en ser menys susceptible de patir inundacions, es pot dotar de major varietat d’espècies vegetals i equipament, rebent un tractament de parc urbà. Així, l’equipament es composa de mobiliari accesible escollit amb criteris d’integració amb l’entorn, resistència a actes vandàlics i baixa petjada ecològica, que inclou bancs amb respatller i reposabraços, berenadors , aparca-bicis, papereres i fonts. Aquest espai, més recollit, és idoni per als més menuts, ja que permet el joc lliure en un espai visualment acotat. La contenció d’aquest espai es resol amb murs de mampost.

Junt a aquest espai tenim la zona de graderies, un espai per a seure i estar, recurs utilitzat per contenir terres i fer la transició cap a la part baixa del parc on trobem les esplanades que conviden a la pràctica d’activitats esportives i de relaxació.

Així, la ciutat guanya un parc de 4333 m2 dels quals, 1585m2 són de praderia natural, 1240m2 amb esplanades de terra i zones pavimentades i per últim 1508m2 de talussos, zones enjardinades i zones no xafables.

La intervenció aposta perquè el riu deixe de separar el municipi i que en canvi es convertisca en un punt d’unió, mitjançant la reversió a un estat original més naturalitzat d’una àrea tradicionalment urbana. El Parc de les Mamàs Belgues, al tindre un àmbit d’actuació fonamentalment lineal que transcorre amb el carrer i el riu, s’integra en la trama de recorreguts pròxims a senderes naturalitzades en la vora de la ciutat, que connecten amb el “Barranc de la Puríssima”, amb el centre històric des del llit del riu i amb l’altra riba amb la nova passarel·la. 

El seu nom ret homenatge a les infermeres que van atendre l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent durant la Guerra Civil Espanyola.

Amb tot, el resultat és un parc lineal que enriqueix la ciutat amb una nova infraestructura verda que posa en contacte la ciutat amb la natura.

Arquitectura: Mª Rosario Calatayud, J.Rafael Mira, Silvia Párraga, Ana Sanchis.

Coordinació de Seguretat i Salut: Juanjo Espí

Promotora: Ajuntament d’Ontinyent

Contractistes: Canalizaciones y Derrinos Safor, s.l. / Vivers La Baronia, s.l.

Fotografies: Síntesi Arquitectes.